"
Era de las que rompen los puentes con solo cruzarlos
".


8 de octubre de 2010

Paranoia

Les noies paranoies sempre han tingut eixe toc especial que pocs comprenen, allò que et pot fer pedrer el cap que pots tornar-te un boig intentant explicar-la. Però no ho intentes mai ho aconseguiràs aquella tan sols era una petita, una petita noia i per conseqüència una petita paranoia. El pitjor de tot no es que no la pugues entendre mai, sinó que ella no s'entendrà i no s'estimarà. Però us parlaré de una noia paranoia d'aquelles que s'abrasen i es peguen petons elles soles, de les que igual que es posen a plorar com comencen a dir bogeries i a posar-te cares estranyes. Aquesta noia paranoia t'intentarà fer riure al mateix temps voldrà empresonar el teu cor així que no esperes molt d'ella recorda que tan sols es una petita paranoia.

I estima-la, estima-la com l'estime jo o com s'estima ella que es el mateix. I si no l'estimes i si et pareix la cosa més idiota de tot el món no passa res, resulta que tu ets d'aquelles persones que es fan anomenar normals.

4 comentarios:

Demoiselle Hiver dijo...

Escapate un lunes,todos andan muy dormidos y nadie te verá.
Besos helados

·Êl düêndê (¡n)fêl¡z· dijo...

Paranoia e indecisión
La mezcla que ahora mismo hace que mi insomnio se triplique.

Un beso

Diario de nuestros pensamientos dijo...

mareta meva... quina paranoia!

Jordi Català dijo...

nyam...