"
Era de las que rompen los puentes con solo cruzarlos
".


14 de enero de 2010

Se m'escapa

Estimat tú:


I de vegades ens sentim invisible, com ara el gmail que em diu "eres invisible" i jo tinc l'opció de tornar a ser visible, de poder tornar a trobar-me de nou, de "volver a estar visible" però no ho faig. Ser visible implica tindre coratge ser de nou algú algú que tinga forçes d'aquestes que crec que jo vaig perdent dia a dian sense voler perque jo vull ser visible però en el moment de començar em tire enrere, per que ser visible implica constancia no pots dir hui sóc visible i demà ja no. Es que crec que m'agrada aquest món de la invisibilitat, i algú dins meua hem diu que no, que siga que existisca i l'altra part em diu que estic molt bé on estic. Es com les h són invisibles encara que aparentment siguen visibles sols es l'aparença per que en realitat ningú els fa cas, ningú té un so per a ella. Però ella de vegades existeix, existeix per a crear una ix o una ge es com el meu interior que de vegades vol ser visible. Com estimat ningú, que ningú també es invisible pero jo el senc, jo parle en el estimat i no hi ha ningú.


A la Amante Bipolar de vegades ixen a la llum les seues arrels

3 comentarios:

Microrrelatos dijo...

No lo entiendo. Otra vez será.

La Lloba-Noia dijo...

això està bé. que de cop en cop ens rebote la vena de les nostres arrels i vulga eixir a la llum.
Si vols ser inconstant pots ser-ho, però intenta fer-te visible de cop en cop, això només ens pot fer bé. :)
Un petó

Ela dijo...

aps :S