S'havia canviat la motxilla i s'havia tallat els cabells, no m'agradava preferia més com estava abans en canvi m'agradava la nova motxilla, no vull saber que li deuria d'haver fet a l'anterior la qual ni recorde com era.
Al parèixer ell també es tallava els cabells qual alguna cosa canviava en canvi jo me'ls talle moments abans d'un canvi però tu prefereixes arriesgar-te a que les coses seguesquin mal i així i tot tu dir que ho has aconseguit perquè en realitat una part de dins teva sí que ho aconsegueix.
D'alguna manera és molt millor el que tu fas, ja que tu dones per suposat que es produirà un canvi però jo necessite tindre les peces del escac ben col·locades per a fer un "jaque mate".
Però ací s'acaba tot, els teus cabells tornaran a créixer com ho han fet durant tot aquest temps sense inferir en ells i la teva motxilla es farà ronyosa i et quedarà menuda i jo no hi estaré per a fixar-me.
Ja no somiaré en tu perquè oblidaré fins els teus blaus ulls i poc a poc la teva fosca veu.
Així i tot fou bonic somiar amb algú que ni jo encara sé qui ets ni tu sabràs mai qui sóc.
5 comentarios:
que alegria tornar a llegir-te, m'agrada molt com escrius. Una gran salutació des del lluny.
tu blog tiene un encanto que me hace querer mirarlo cada día. un beso!
Y ojalá pudiera cada día tener cosas nuevas...
"Així i tot fou bonic somiar amb algú que ni jo encara sé qui ets ni tu sabràs mai qui sóc."
Aquesta última frase és terriblement certa (en el meu cas, vaja). Em sento bastant identificada amb tot aixó que has escrit. Feia temps que no venia per aquí, i la veritat es que ho trobava a faltar.
unpetó!
jo em tallo els cabells abans d'un gran canvi... i no és bo per les sorpreses. trobo que és molt difícil estar lluny d'algú a qui t'estimes, d'algú que t'importe, tot i que no el coneguis.
una abraçada
Publicar un comentario